Situada a la confluència dels rius Ille i Vilaine, en una regió de terres relativament baixes, és l’única gran ciutat de la Bretanya sense relació directa amb la mar, però és cruïlla important de vies de comunicació. Experimenta un nou impuls demogràfic degut a la implantació d’un sector industrial modern a les àrees de Saint-Grégoire, Chantepie, carretera d’An Orient, etc., amb factories de material ferroviari, maquinària agrícola, productes químics, indústria alimentària i arts gràfiques. Amb tot, predomina l’activitat terciària, a la qual es dedica el 70% de la població activa, la més alta proporció de França.
Dominada successivament pels celtes i els romans, al segle IX esdevingué la capital del comtat de Rennes, els titulars del qual foren, des de la centúria següent, ducs de Bretanya. Durant la guerra de successió bretona fou assetjada pels anglesos (1356). El 1561 hom hi establí definitivament el parlament bretó. El 1720 fou destruïda gairebé del tot per un incendi. Durant la Segona Guerra Mundial fou dominada pels alemanys (1940-44) i fortament bombardejada.
Entre els monuments cal esmentar la catedral de Saint-Pierre, començada al segle XII i renovada als segles XVI-XVIII i XIX, l’antiga abadia de Notre-Dame (segles XIV-XV), el Palau de Justícia (segle XVII), l’Ajuntament (segle XVIII) i la Universitat (segle XIX). El Musée des Beaux-Arts té obres de les escoles italiana, francesa, alemanya i holandesa.