Clàusula inclosa en els tractats de pau des del s XVIII, de fet la seva estimació era arbitrària, delimitada únicament per la voluntat del vencedor. Els problemes suscitats per la insolvència —sobretot la d’Alemanya en acabar la Primera Guerra Mundial— obligaren a fixar-ne els límits que calia avaluar a partir de les despeses reals de la guerra, de la capacitat de pagament i sota la intervenció col·legiada d’altres estats. El tractat de Versalles del 1919 excloïa les indemnitzacions en concepte de càstig. La conferència de Jalta (1945) les establí a favor de les nacions més aperduades i que havien aportat més esforç a la guerra. La conferència de Potsdam (1945) establí un sistema de reparacions en espècie a base de les confiscacions efectuades a les zones ocupades.
f
Història
Dret internacional