L’ADN resulta danyat de manera contínua per diversos agents, com ara la radiació, els mutàgens químics, la calor, els errors enzimàtics durant la seva replicació i el deteriorament espontani. Hom calcula que cada cèl·lula de mamífer perd cada dia de forma natural diversos milers de bases d’ADN. Per a reparar aquests danys, les cèl·lules han desenvolupat diversos mecanismes que s’agrupen en tres categories bastant àmplies: reparació per escissió, reparació directa i reparació postreplicativa. En tots els processos de reparació intervenen enzims específics. En la reparació per escissió, uns enzims anomenats endonucleases detecten i eliminen deformacions en la doble hèlix d’ADN, les quals es corresponen amb determinades lesions, i reomplen el forat amb una seqüència complementària a la que resta. En la reparació directa, els danys són reparats sense eliminar les bases deteriorades. Finalment, en la reparació postreplicativa, que s’activa després que una cèl·lula hagi replicat el seu ADN, un grup d’enzims detecten i omplen els forats generats pels errors produïts durant la replicació de l’ADN. Si malgrat tot els danys són massa grans per a ésser reparats, es posa en marxa el mecanisme apoptòtic de mort cel·lular programada, que elimina la cèl·lula. Sense aquests mecanismes, l’ADN de totes les cèl·lules s’aniria omplint progressivament de mutacions que el convertirien en no funcional i deixarien la cèl·lula sense control.
f
Biologia