Segons el sentit que predomina en la percepció dels objectes hom parla de representacions òptiques, acústiques, etc; així mateix, segons la forma que la representació adopta hom parla de representacions eidètiques i no eidètiques, conceptuals, afectives, volitives, etc. Entre les diverses accepcions que la representació ha tingut al llarg de la història de la filosofia cal destacar, d’altra banda, els següents: per a l’estoïcisme, és la presentació, directa o indirecta, de l’objecte a la ment; en l’escolàstica és, o bé aquesta mateixa presentació —sensible o intel·lectual, i interna o externa— d’un objecte intencional (representatio), o bé la reproducció en la consciència de percepcions anteriors diversament combinades (phantasmata); per Descartes és la imaginació, mentre que en Spinoza equival a l’aprehensió sensible, com a diferent de la conceptual, i en Leibniz correspon a la percepció; per Locke, Hume i els ideòlegs és el que hom anomena idea; en Kant —pel qual pot ésser intuïtiva, conceptual o ideal— s’identifica amb l’aprehensió general; i per Schopenhauer significa la conformació plural del món dels objectes com a manifestació d’una voluntat.
f
Filosofia