representació

f
Dret processal

Poder, de caràcter revocable, atorgat legalment a un procurador de tribunals, per representar algú, dit poderdant, en una causa processal.

La representació comença en el moment en què el procurador fa ús del poder que hom li ha atorgat i ell ha acceptat, i d’aleshores endavant el procurador resta obligat a portar l’assumpte fins al final. Les causes que poden determinar l’acabament de la representació —dependents del mateix procés, de la matèria de litigi, de la natura de l’ofici de procurador i del caràcter irrevocable del poder— són les següents: l’acabament del negoci, quan el poder s’hi contrau, pel fet que l’actor se separa de l’acció o oposició formulades; la mort del poderdant o l’acabament de la personalitat amb la qual litiga; el fet que el litigant trameti els seus drets sobre la cosa litigiosa a una altra persona, sempre que aquesta transmissió sigui reconeguda per providència o acte ferm, amb audiència de la part contrària; la mort, o la cessació en l’ofici, del procurador, les quals han d’ésser comunicades al poderdant per tal que aquest nomeni un altre procurador que el representi; la revocació del poder, la qual ha d’ésser posada en coneixement del jutge i de la part contrària; i el desistiment del procurador, que ha de posar-ho en coneixement del poderdant.