Aquest concepte, introduït per l’anàlisi marxista, parteix de la consideració de les condicions materials que fan possible l’autososteniment d’un determinat mode de producció, és a dir, el procés que consisteix a convertir constantment una part dels productes creats en nous mitjans de producció. D’aquesta manera, qualsevol procés de producció és alhora un procés de reproducció, atès que cap societat no pot mantenir la producció sense anar convertint una part dels seus productes en nous mitjans de producció. El procés de reproducció presenta diverses formes segons la importància que assoleixi el flux de productes convertits en nous mitjans de producció. La reproducció simple es dóna en un sistema productiu que conserva indefinidament les mateixes dimensions i la mateixa composició interna, és a dir, que els nous mitjans de producció generats només aconsegueixen de substituir el capital que es va consumint. Cal, en aquest cas, per a assolir la situació d’equilibri, que els capitalistes reposin la fracció de capital consumit i que tant la seva plusvàlua com el salari dels treballadors siguin dedicats al consum. La reproducció ampliadaclou el procés d’acumulació, i per això els nous mitjans de producció generats són més grans que no caldria per a substituir el capital fix consumit. En aquest cas, doncs, una part de la plusvàlua és destinada a augmentar el capital fix —nous mitjans de producció— i el capital variable, per a retribuir la força de treball necessària per a fer possible el procés d’acumulació.
f
Economia