reserva eucarística

f
Cristianisme

Hòsties consagrades que hom conserva en el sagrari per a la comunió dels malalts o viàtic i, secundàriament, per a la comunió als fidels distribuïda fora de la missa, l’adoració i l’exposició del Santíssim.

El costum antic de prendre pa consagrat que hom s’enduia i guardava a casa en píxides, arquetes, etc, perdurà fins al s IX, que restà exclusivament de norma la reserva a les esglésies, normalment a la sagristia. Les lluites dogmàtiques sobre la presència real (s XIII i en temps de la Reforma) introduïren el costum de fixar els sagraris sobre els altars, primerament els secundaris, més tard sobre el mateix altar major, per poder adorar més fàcilment l’eucaristia. Les normes actuals aconsellen un lloc especial fora del presbiteri.