Hom pot distingir la resistència pacífica i la resistència activa, que duu a terme sabotatges i atemptats contra soldats, instal·lacions militars, línies de transports i telecomunicacions, etc, i sol utilitzar els mètodes de la lluita de guerrilla. El dret internacional, d’ençà de la conferència de Ginebra del 1949, considera membres del moviment de resistència els voluntaris (maquis, partisans, etc) que operen contra les forces d’ocupació a l’interior del país ocupat. Hom els ha de tractar com a presoners de guerra si són complertes les condicions que qualifiquen el legítim bel·ligerant.
f
Política