resistència

f
Transports

Força que oposa l’aire a l’avanç d’una aeronau al si de l’atmosfera.

És considerada directament proporcional al quadrat de la velocitat i a la secció transversal màxima del buc, dins els límits en què es desenvolupada la navegació aèria, i depèn de l’angle d’atac i de la forma de l’aeronau (Cx). Quan un avió capaç d’assolir velocitats supersòniques va augmentant progressivament la velocitat i arriba a la del so s’esdevé un augment brusc de la resistència, molt per damunt de la que li hauria de presentar l’aire segons la velocitat, i va disminuint lentament, a les velocitats supersòniques, fins a recobrar valors normals.