ir el màxim aprofitament dels materials i un grau de seguretat suficient. Totes les peces i els elements d’una construcció mecànica, arquitectònica, etc, són sotmesos a esforços que els deformen i provoquen fenòmens de fatiga; en establir el projecte de la construcció cal que cada peça sigui dissenyada de manera que la fatiga admissible, per la seva forma i les dimensions, sigui molt superior (dues vegades més gran o més) que la fatiga real màxima resultant dels esforços als quals serà sotmesa en la construcció. La resistència de la peça o de l’element també varia segons el punt, la superfície, etc, damunt el qual són aplicades les forces i segons la direcció d’aquestes respecte a l’eix longitudinal de la peça o de l’element. És per això que, en dissenyar una peça, cal calcular separadament diverses classes de fatiga a partir de determinades hipòtesis i lleis, com és ara la matèria de la peça o de l’element constituïda per un feix de fibres paral·leles unides per forces de cohesió, el fet que les partícules de matèria d’una secció plana perpendicular a la fibra neutra continuïn constituint una superfície plana després de la deformació, el compliment de la llei de Hooke, etc. Les diverses classes de resistència que hom estudia són: la resistència a la tracció, a la compressió, al cisallament, a la flexió, a la torsió i al guerxament. La resistència a la tracció és la resistència a la fatiga de tracció causada per forces que actuen en la direcció longitudinal de la peça i en sentits que tendeixen a allargar-la, com en els cables d’ascensor, en l’acoblament dels trens, etc. La resistència a la compressió és la resistència a la fatiga de compressió causada per forces que actuen en la direcció longitudinal, però tendeixen a escurçar la peça o l’element, com en les bieles. La resistència al cisallament és la resistència a la fatiga de cisallament causada per forces que actuen perpendicularment a l’eix longitudinal i tendeixen a tallar-la per una secció transversal, com en els reblons que fixen dues planxes que tendeixen a desplaçar-se l’una respecte a l’altra. La resistència a la flexió és la resistència a la fatiga causada per forces de tracció en una part de la peça o de l’element i forces de compressió en l’altra part, de manera que tendeix a corbar o doblegar la peça, com en les bigues. La resistència a la torsió és la resistència a la fatiga de torsió causada per un parell de forces que tendeixen a torçar la peça o l’element sobre el seu eix longitudinal i a trencar-lo per cisallament, com en els arbres de transmissió. La resistència al vinclament és la resistència a la fatiga de vinclament causada per forces de compressió i de flexió aplicades als extrems i axialment, que tendeixen a doblegar la peça o l’element, com en els peus drets.
f
Tecnologia