Les funcions de la respiració són, per tant, tres: la captació d’oxigen i l’eliminació de CO2 a través de l’aparell respiratori, el transport i la cessió dels gasos a les cèl·lules i la utilització de l’oxigen en la respiració interna. En l’home, la primera etapa és la respiració pulmonar o pas de l’aire per les vies aèries, des de la boca o el nas fins als alvèols, i viceversa. La inspiració o entrada d’aire té lloc sobretot mitjançant la contracció del diafragma i l’elevació de les costelles. L’expiració és passiva. El pas dels gasos entre l’aire i la sang té lloc a través de la membrana respiratòria dels alvèols pulmonars: el CO2 és vint vegades més difusible que l’oxigen. La segona etapa és constituïda pel transport dels gasos a la sang: la major part del O2 és transportat per mitjà dels glòbuls vermells (oxihemoglobina) i una petita part (el 3%) és vehiculat i dissolt en el plasma. El transport del CO2 és dual: o bé combinat amb hemoglobina (carboxihemoglobina) o bé en forma de bicarbonat. La tercera etapa, l’etapa tissular, és la respiració interna. El ritme respiratori és controlat pel centre respiratori, situat al bulb raquidi, que rep informació de les variacions de la composició química de la sang per mitjà de quimioreceptors que l’informen de la concentració de CO2, de la tensió d’oxigen i de les variacions del pH. En cada moviment són inspirats de 300 a 800 cm3 d’aire, i la freqüència respiratòria en situació de repòs és de 15 a 20 cops per minut en l’adult i de 25 a 35 en l’infant. En esforços intensos pot arribar a 40 o més moviments per minut.
f
Anatomia animal