responsabilitat penal

f
Dret penal

Responsabilitat jurídica en virtut de la qual hom és afectat pels efectes legals derivats de la comissió, dolosa (intencionada) o culposa (per imprudència o negligència), d’un delicte.

Perquè hom sigui criminalment responsable cal que hagi estat investigada i demostrada l’existència d’una acció humana que fonamenti la imputabilitat (és a dir: un acte conscient, la voluntat del resultat previst i la plena consciència del valor d’aquest; això no es dóna, per exemple, ni en els transitòriament trastornats ni en els forçats) i que el resultat corresponent estigui recollit en la llei penal, és a dir: que es trobi tipificat legalment (tipus) i que, consegüentment, sigui antijurídic (en altres paraules: que no sigui justificat, per exemple, ni per legítima defensa, ni pel compliment d’un deure, ni per l’exercici d’un dret). Pel que fa a la imputabilitat, tant de l’autor com del còmplice o de l’encobridor, cal dir que aquesta no existeix en els casos dels menors o dels boigs, bé que aquests hagin volgut conscientment el dany resultant; així mateix, cal remarcar l’existència de determinades causes d’exculpació (com és ara, per exemple, l’estat de necessitat amb relació a béns iguals o el conflicte de deures) que impedeixen la consideració d’una tal imputabilitat i culpabilitat. Comprovada, doncs, la responsabilitat penal del subjecte (sovint vinculada a les condicions objectives de punibilitat, i de no concórrer cap excusa absolutòria, hom ha d’imposar-li una pena, a la qual s’ajunta l’obligació de reparar el dany causat (responsabilitat civil).