resposta freqüencial

f
Electrònica i informàtica
Tecnologia

En un sistema lineal i estable, estudi i representació de la dependència freqüencial de l’amplificació respecte al guany i el desfasament.

Caracteritza la selectivitat del sistema respecte de la freqüència (filtre). Permet determinar l’espectre del senyal de sortida multiplicant i sumant respectivament l’amplificació i el desfasament per l’amplitud i a la fase de cadascun dels components de l’espectre del senyal d’entrada. També és d’utilitat per a la identificació dels sistemes. Es defineixen les següents magnituds: freqüència de ressonànciaρ), freqüència a la qual l’amplificació és màxima; màxim de ressonància (Mp w), amplificació a la freqüència de ressonància banda passant (BW), interval de freqüències per les quals l’amplificació és més gran que la màxima dividida per

, freqüències de tall c 1 i ω c 2 ), freqüències extremes de la banda passant i freqüència crítica, freqüència a la qual el desfasament és igual a 180°. L’amplificació resulta ésser ¦H(jω)¦, el guany 20 log ¦H(γω)¦ (dB) i el desfasament 6H(jω), on H(Jω) és el valor complex de la funció de sistema H(s) per a s=jω. Les expressions gràfiques més utilitzades de la resposta freqüencial són les corbes d’amplificació i desfasament davant la freqüència; els diagrames de Bode, guany i desfasament davant la freqüència (escala logarítmica) i el diagrama de Nyquist, representació polar de l’amplificació i el desfasament.