La resposta forçada (condicions inicials nul·les) pot ésser obtinguda per convolució del senyal i la resposta impulsional o per la transformada (de Laplace o Fourier) inversa del producte de la funció de sistema i la transformada de l’excitació. La resposta lliure (excitació nul·la) en els sistemes estables tendeix a zero. En els sistemes lineals (superposició) la resposta en el cas general és igual a la suma de la lliure i la forçada. Hom hi pot identificar una part que és suma de components de forma dependent exclusivament de les característiques del sistema (pols). En els sistemes estables aquesta part tendeix a zero i, per això, és anomenada resposta transitòria, essent la resta, si no tendeix a zero, la resposta permanent. És d’interès la resposta permanent sinusoidal que en els sistemes lineals és una sinusoide d’amplitud igual al producte de l'amplificació i l’amplitud de l’excitació i de fase, la suma del desfasament i la fase d’excitació. La resposta indicial (al senyal esglaó amb condicions inicials nul·les) té una forma semblant per a sistemes diversos i els seus paràmetres serveixen per a la seva identificació. En particular, el temps de pujada és inversament proporcional a la banda passant del sistema.
f
Electrònica i informàtica
Tecnologia