retardador

m
adj
Farmàcia

Dit del producte que retarda l’assimilació o l’eliminació d’un medicament i n’allarga l’acció.

En el primer cas hom l’aplica a formes sòlides orals (comprimits, càpsules) per mitjà d’un vernís que les fa menys solubles en el suc gàstric i en l’intestinal; en les formes sòlides injectables (suspensions) hom procura que siguin poc solubles (penicil·lina procaïna, penicil·lina benzatina). En el segon cas hom actua sobre el mecanisme d’eliminació del medicament (probenecida), per a retardar l’eliminació de la penici·llina, a causa del blocatge de la secreció tubular renal.