Algunes vegades els reticles són constituïts per fils metàl·lics, però hom ha fet servir sovint fils d’aranya. Aquests darrers tenen una gran extensibilitat, i, per tant, és fàcil de tenir-los sempre tensos, és a dir, rectilinis. Actualment hom fa servir en molts aparells un reticle constituït per una placa molt prima de vidre sobre la qual ha estat gravada amb un diamant una sèrie de traços molt fins, que fan el paper dels fils d’aranya clàssics. Hi ha també reticles que són emprats especialment en astronomia i formen part dels anomenats oculars micromètrics. En general, tots els aparells que porten reticles es poden fer servir per a determinar la posició exacta d’un punt, i, a més, el reticle permet de donar a l’eix òptic de l’aparell una direcció ben determinada. En alguns casos, el reticle serveix també com a referència del pla sobre el qual es forma la imatge real donada per l’objectiu. En les ulleres meridianes, hom empra un reticle per a determinar l’instant de pas d’un astre pel meridià. En aquest cas el reticle és constituït per un nombre variable de fils horitzontals, que són creuats per 2 o 3 de verticals. En els taquímetres hom fa servir els reticles per a les seves tasques normals i també per a mesurar distàncies. En aquest cas són constituïts per un sistema de dos fils paral·lels i uns altres dos que són perpendiculars a aquests, i, per tant, paral·lels entre ells.
m
Física