La retina rep les imatges formades pel cristal·lí i a través del nervi òptic resta connectada amb el cervell. El lloc per on entra el nervi òptic és la papil·la, que no té fotoreceptors, la qual cosa la converteix en l’anomenada taca cega del camp visual. Al seu costat hi ha una zona circular de color groc, màcula lútia, amb una depressió central, la fòvea, que és el lloc on hi ha la màxima agudesa visual. Examinada al microscopi, la retina (que en total té un gruix de 0,2 a 0,4 mm) presenta, de fora a dins, els deu estrats següents: epiteli pigmentari, capa de cons i bastonets (cèl·lules visuals), membrana limitadora externa, capa nuclear externa, capa plexiforme externa, capa nuclear interna, capa plexiforme interna, capa de cèl·lules ganglionars, capa de fibres del nervi òptic i membrana limitadora interna. Entre les cèl·lules del gangli retinal hi ha un altre tipus de cèl·lules pigmentàries, anomenades melanopsina, la funció de les quals és transmetre al cervell informació sobre la llum ambiental per tal de mantenir el ritme circadià ajustat.
f
Zoologia
Oftalmologia
Tall de la retina que mostra la seva estructura: 1, membrana limitadora interna; 2, capa de fibres del nervi òptic; 3, capa de fibres ganglionars; 4, capa plexiforme interna; 5, capa nuclear interna; 6, capa plexiforme externa; 7, capa nuclear externa; 8, membrana limitadora externa; 9, capa de cons i bastonsets; 10, epiteli pigmentari
© fototeca.cat
Capa interna del globus ocular, que és fotoreceptora i té per missió la percepció de l’energia radiant.