Reuneix, doncs, les característiques pròpies de la prosopografia i de l'etopeia. Hom anomena sovint retrat la descripció en què predomina un dels dos aspectes, o àdhuc exclou totalment l’altre. El retrat és pràcticament emprat en tots els gèneres literaris i ja des d’antic destaquen noms com Ovidi (sobretot en Les Metamorfosis), Lucà i especialment Sal·lusti, amb un retrat exemplar de Catilina. El retrat fou prefixat rígidament en els tractats de retòrica medieval (quant a la descripció dels seus elements, l’ordre, etc.) i d’allí passà a les literatures en vulgar. Retrats retòrics es troben en el Libro de Buen Amor, en La Celestina, etc. Més endavant, el retrat individualitzador és conreat per figures com el del Dómine Cabra en el Buscón de Quevedo, l’autoretrat de Cervantes en el pròleg de les Novelas Ejemplares, i altres. Modernament s’anomena també retrat l’assaig biogràfic i crític sobre un autor i la seva obra. En aquest sentit cal esmentar, entre tants, els noms del duc de Saint-Simon, de Ch.A. de Sainte-Beuve (Portraits contemporains, Portraits littéraires), R&Gómez de la Serna amb els seus Retratos contemporáneos i Rubén Darío amb Los raros.
El retrat en la literatura catalana
El retrat literari als Països Catalans s’inicia de fet amb Siluetes d’escriptors catalans del segle XIX (1909-13), de Francesc Gras i Elies, en quatre volums. A part Els singulars anecdòtics (1920), de Plàcid Vidal, la plenitud del gènere es troba en l’obra de Josep Pla: des dels Retrats a la ploma, inclosos a Coses vistes (1925) i Llanterna màgica (1926) fins als nou volums d'Homenots (1958-62), reeditats amb afegitons a les obres completes definitives i que abasten més de seixanta personatges i oscil·len entre l’apunt extens i la biografia literària o política. A més, ha publicat Retrats de passaport (1970), més breus. Cal recordar també les Siluetes epigramàtiques (1933), de Tomàs Roig i Llop; els Retrats literaris (1947), de Domènec Guansé, miniatures molt elaborades i històricament precises —reeditats amb ampliacions sota el títol d'Abans d’ara (1966)—; Caliu. Records de mestres i amics (1958), de Lluís Nicolau d’Olwer; Catalans de 1918 (1965), de J.V. Foix; Siluetes de catalans (1969), d’Antoni Rovira i Virgili i Coneixences (1976), de Maurici Serrahima. Yxart, Sardà, Sagarra i d’altres en publicaren en revistes i J.M. Junoy n'aplegà una sèrie dins El gris i el cadmi (1926).