L’origen de llur denominació es remunta al batlliu Enric de Plauen dit el Jove (mort dins el període 1291/95), fill d’Enric I, senyor de Plauen i Vogtsbert, el qual des del 1289 fou anomenat der Reusse (‘el Rus’) com a gendre de Sofia, filla del rei Daniel de Galítsia. Des d’aleshores tots els seus descendents es cognomenaren Reuss, nom que també fou emprat per a designar llurs possessions. En morir (1535) el seu quadrinet Enric XVI Reuss, noble senyor de Greiz i Kranichfeld, les possessions foren dividides entre els dos fills: el gran, Enric XVIII Reuss (mort el 1573), formà la Línia Major de Reuss amb capital a Greiz (Reuss-Greiz), que aconseguí la dignitat comtal del Sacre Imperi el 1673, i el 1778 el quinquenet del fundador, el comte Enric XI Reuss (mort el 1800), fou creat príncep del Sacre Imperi i els seus descendents (extingits en línia masculina el 1927) regnaren al principat de Reuss (Línia Major) fins el 1918. Enric XVII Reuss (mort el 1572), el fill petit d’Enric XVI, formà la Línia Menor de Reuss, amb capital a Gera (Reuss-Gera), que se subdividí en diverses branques, una de les quals donà també nom a aquesta línia (Reuss-Schleiz). El comte Enric XLII Reuss (mort el 1818) fou creat (1806) príncep del Sacre Imperi i els seus descendents (extingits en línia masculina el 1945) regnaren al principat de Reuss (Línia Menor) (aquesta denominació fou abandonada pels membres d’aquesta línia el 1930 després de l’extinció de la Línia Major) fins el 1918. Els dos principats de Reuss (Línia Major i Línia Menor) havien ingressat a la Confederació del Nord (1867) i després a l’imperi Alemany. El 1918 es convertiren en repúbliques, fusionades el 1919 en un estat popular i definitivament incorporades (1920) al land de Turíngia.