Fenomen reconegut per totes les religions, a les etapes primeres de la consciència religiosa no solament suposa un anhel d’experimentar el fonament originari del món i de l’home, sinó una resposta a aquest anhel reconeguda com una presència que es manifesta com quelcom d’universal, sovint com una persona, com el fi que dóna sentit i obre camins de salvació. En la tradició judeocristiana, Déu es fa present primer en tota la història del poble d’Israel ((història de la salvació)) per mitjà d’esdeveniments i signes el significat dels quals donen els profetes (profetisme, inspiració); també es revela directament, per visions i somnis als profetes ((paraula de Déu)) o bé per la reflexió dels savis inspirats; finalment, per mitjà del seu Fill, Jesucrist, a través de la seva mort i resurrecció, el significat de les quals és donat per l’ensenyament de Jesús i dels apòstols.
f
Religió
Cristianisme