El gremi o confraria de revenedors de Barcelona, sota l’advocació de sant Miquel, fou aprovat per la reina lloctinent Maria de Castella el 1447 i llurs activitats foren regulades pel municipi per mitjà de diverses ordenances, com per exemple les dels anys 1613, 1621, 1624 i 1665. Els revenedors venien sobretot llegums, grans i peix salat. El 1703 el Consell de Cent declarà extingida la confraria i anul·lades les seves ordenances, però el gremi pogué continuar la seva existència. Durant el s XVIII fou un dels més nombrosos de Barcelona i un dels més caracteritzats per les mesures rigoroses i les disposicions restrictives de la competència. Obtingué noves ordinacions el 1770 i el 1801 (les darreres anul·lades per la intervenció de la Junta de Comerç). El 1805 el gremi publicà un resum de les seves atribucions, que fou reeditat el 1824 i el 1828. El 1842 es transformà en una societat de socors mutus. Existí un gremi de tenders-revenedors a Perpinyà (s XIV) i els primers anys del s XIX se'n formaren a Berga (1805) i a Tarragona (1816). En altres poblacions, com Mataró, les aspiracions a formar un gremi fracassaren (1761). En general, els municipis consideraven els gremis de revenedors com a centres de monopoli i intentaren controlar-ne les activitats. A més, la venda de queviures era subjecta a una certa discriminació social, si bé no tan accentuada com en el cas dels carnissers i taverners.
f
m
Oficis manuals