reverberació artificial

f

Electroacústica

Efecte que hom introdueix en un senyal d’àudio, mitjançant dispositius i circuits especials, per tal d’imitar més o menys perfectament la reverberació natural.

N'hi ha diversos sistemes, com ara una cambra tancada amb un micròfon i un altaveu o una molla excitada per un extrem i una bobina receptora a l’altre; el més perfecte consisteix en un magnetòfon amb diversos caps reproductors, convenientment desplaçats.