Bé que el revestiment és propi d’innombrables activitats i tècniques artístiques (escultura policromada, bronzes daurats, etc), és sobretot en arquitectura on ha estat aplicat més sistemàticament i amb més varietat de recursos. El revestiment de les parets és un dels elements característics de les construccions romanes. Ja és patent des de l’inici del s. II aC amb l’ús de petits blocs de pedra tallada en forma piramidal (tessel·la), que les necessitats de l’Imperi transformaren, per rapidesa i economia, en peces d’argila o rajoles (rajola). Aquestes foren també combinades amb carreus de pedra o de travertí formant faixes alternades en un mateix parament. Més tard, els revestiments de rajola foren substituïts per llesques de marbres de colors, més adequats al gust fastuós i als recursos d’època imperial, muntats formant policromades formes geomètriques (opus sectile). En els edificis monumentals foren també utilitzats revestiments de grans carreus de pedra o de marbre, deixant la superfície vista en forma d’encoixinat. Aquest procediment, que l’arquitectura islàmica també utilitzà, no fou pas oblidat durant l’època romànica i gòtica, però durant el Renaixement fou reprès i aplicat vastíssimament, perdurà fins al s. XIX i encara avui és en ús. En temps d’Adrià, influències hel·lenístiques enriquiren el registre decoratiu dels paraments d'opus sectile interrompent el mur amb fornícules amb frontó flanquejades de columnetes. Des de l’època de Claudi es compongueren amb marbres de colors, convenientment retallats i muntats com si es tractés d’una marqueteria, plafons amb escenes figurades. Aquesta tècnica de revestiment, amb la qual d’alguna manera caldria relacionar la tradició dels Cosmati medievals, i que fou aplicada també a paviments, fou estesa sobretot a partir dels s. XVI i XVII arreu d’Europa i al món indoislàmic, bé que progressivament s’anà desvinculant del mur i hom l’aplicà, acompanyant els marbres amb pedres de més preu, a taules, escuts i peces isolades. De l'opus sectile deriva directament un altre tipus de revestiment: el mosaic. Un altre revestiment d’un ús enorme foren les pintures murals, que en el món romà, seguint la moda hel·lenística, foren molt esteses. Durant l’edat mitjana i sobretot a partir del Renaixement i fins a les decoracions quadraturistes del rococó, la pintura fou el revestiment mural més sistemàticament aplicat, combinat a vegades amb sòcols de marqueteria, o també de rajola vidrada (rajola). En època barroca i fins més tard, foren utilitzats els materials més diversos per al revestiment dels murs interiors: cuir estampat (d’origen cordovès), teles, papers endomassats o vellutats, o simplement estampats amb figures, paisatges amb ruïnes, o bé amb temes xinesos. Una considerable renovació en aquesta mena de revestiments fou obra, a la segona meitat del s. XIX, de W.Morris i el moviment Arts and Crafts. Un altre revestiment mural fou l'estuc.
m
Història
Art
Construcció i obres públiques