L’Ateneu, continuador de l'Ateneu Català de la Classe Obrera, havia estat creat a mitjan 1881 pel grup de sindicalistes reformistes barcelonins encapçalats pel mateix Pàmias i per Manuel Bochons, i aquests, juntament amb Miquel Renté, foren els principals redactors de la revista. A partir de l’octubre del 1887, sota la presidència de Bochons, la seva activitat se centrà exclusivament en la defensa de “l’ensenyament neutral” i l’Ateneu passà a dependre de les subvencions de l’ajuntament i dels socis protectors (en gran part, membres del Foment del Treball Nacional). La revista conegué una segona època, iniciada vers la fi del 1890, i a partir de l’agost del 1896, sota la direcció d’Antoni Llardeu, millorà la presentació.