Vinculada de primer a l’Acció Social Popular del jesuïta Gabriel Palau, divulgà els postulats del sindicalisme catòlic i la doctrina social de l’Església, i informà àmpliament sobre els moviments obrers cristians d’arreu d’Europa, i fou, en alguns aspectes, precursora de l’ideari de la democràcia cristiana. Des del 1917 esdevingué òrgan d’Acció Popular, autodefinida com a institució nacional de cultura i propaganda socials, i limità més el seu contingut al terreny teòric, fins que, el 1922, fou substituïda per Catalunya Social. N'era director el sociòleg Ramon Albó i Martí, i entre els col·laboradors hi hagué R.Gay de Montellà, Modesto Hernández-Villaescusa, Manuel Duran i Bas, Lluís Ferrer-Vidal i Soler, Domènec Martí i Julià, Enric Prat de la Riba, Frederic Rahola i Joan B.Roca i Caball.