revivalism

*

m

Cristianisme

Conjunt de moviments de massa, de tipus místic, encapçalats per algunes Esglésies o grups protestants per ‘revitalitzar’ la fe i l’entusiasme i guanyar nous fidels, en els moments de decaïment.

Els més remarcables foren iniciats als s. XVI, XVII i XVIII, pels baptistes, els puritans i els pietistes alemanys. Als s. XIX i XX, a diverses ciutats d’Amèrica i la Gran Bretanya, fou encoratjat pel metodisme, sobretot sota Wesleys, G.Whitefield, etc. Alguns grups, com l'Exèrcit de Salvació, n'han fet l’element central de llur culte.