revolució

f
Política

Canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d’una societat.

Segons el marxisme, les institucions o estructures d’una societat resisteixen el pas del temps mitjançant l’aplicació de successives reformes que, a la llarga, aguditzen les contradiccions del sistema i duen a una situació revolucionària, en la qual es produeix un augment de la consciència històrica i grans crisis. En aquest sentit, revolució s’oposa a evolució i a reforma i suposa un canvi qualitatiu en les relacions existents en la lluita de classes. Així, la Revolució Francesa significà el triomf de la burgesia sobre la noblesa; i la revolució socialista representa el triomf del proletariat sobre la burgesia. En instaurar-se una nova estructura socioeconòmica, són també afectades la resta de les institucions de la societat polítiques, ideològiques, religioses, culturals, etc. La revolució és, doncs, un procés, que es consolida a partir de la presa del poder polític pels partits i les organitzacions de la nova classe dominant. Normalment sol implicar una certa violència, ja que la classe revolucionària es veu obligada a vèncer la resistència que la classe fins aleshores dominant oposa a perdre la seva situació de privilegi. En el cas que els desplaçats no oposessin violència, es donaria una revolució pacífica.