Les causes d’aquesta alça, que arribà a quadriplicar els preus, cal cercar-les en l’arribada d’or de les Índies, en el gran augment del deute públic (principalment al regnat de Carles I) i en el gran increment de la demanda degut al mercat americà i a l’increment de la població. Ja al s XVI el teòleg navarrès Azpilcueta i el francès Jean Bodin formularen la teoria que l’alça de preus era deguda a l’arribada de metall americà. Earl Hamilton estudià també (1929) l’estreta correlació entre l’arribada de l’or indià i la inflació castellana i afirmà que l’extensió del procés inflacionari arreu d’Europa restaria explicat per la importació de mercaderies amb destinació americana, l’increment de les despeses militars dels Habsburg, etc. Jordi Nadal ha comprovat —basant-se en les mateixes sèries que Hamilton— que la gran alça de preus es produí a la primera meitat del s XVI i, per contra, les màximes arribades de metall es registraren a la segona meitat. I, en conseqüència, l’arribada d’or no explica totalment l’alça de preus. Els efectes d’aquest procés inflacionari han estat interpretats unilateralment. Hamilton mantingué que en termes generals el distanciament dels preus europeus respecte als salaris afavorí l’acumulació de capital i presentà Castella com a excepció, car la diferència de salaris i preus fou inferior i desafavorí l’acumulació. En aquest mateix sentit John M.Keynes afirmà (1930), a través de la seva teoria de la inflació de beneficis com a motor del desenvolupament, que l’alça excessiva dels salaris hispànics (molt pròxima del nivell de preus) era la causa de l’inici de la inferioritat econòmica ibèrica. Aquestes tesis de Hamilton i Keynes han servit per a explicar el naixement del capitalisme a Europa i el retard a la península Ibèrica. Malgrat això, alguns autors han argumentat que les etapes d’inflació no sempre han coincidit amb etapes de creixement i que els empresaris poden mantenir o incrementar els beneficis sense afectar els salaris reals, a través d’increments de productivitat, etc. Tanmateix Jordi Nadal estudià l’evolució del poder adquisitiu del paleta valencià entre el 1520 i el 1600 i comprovà que aquest es reduí en un 40%, percentatge similar al dels paletes europeus. La conseqüència d’aquest fenomen és que la manca d’acumulació a la península Ibèrica fou deguda fonamentalment a la manca d’inversions productives com a conseqüència del context social hispànic.
f
Economia