Des del començament del segle XXI hom ha emprat també aquest terme per a construir una periodització dels avenços tecnològics com a impulsors determinants de models successius de l’economia i la societat. Així, la primera revolució industrial fou iniciada al final del segle XVIII i s'identifica amb la Revolució Industrial anglesa, considerada prototípica. Impulsada per la màquina de vapor, donà lloc a la primera producció mecanitzada i en sèrie. La segona revolució industrial, iniciada vers el 1870, comportà l’ús de l’electricitat com a font d’energia predominant. La tercera revolució industrial arrenca al darrer terç del segle XX amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i el desenvolupament dels ordinadors, gràcies als quals l'automatització de la producció esdevé omnipresent en la major part dels processos productius. Hom preveu que la no gaire llunyana quarta revolució industrial sigui el resultat del desenvolupament accelerat de nous camps científics i tecnològics i la seva combinació. A més de les TIC, els més rellevants d'aquests camps són la intel·ligència artificial, la robòtica, la internet de les coses, els vehicles autoguiats, la impressió en tres dimensions, la nanotecnologia, la biotecnologia i la biomedicina, els nous materials i la computació quàntica.
Hom pot constatar un escurçament progressiu en el pas de cadascuna d’aquestes etapes a la següent, i en el cas de la quarta, els avenços són ja de tipus exponencial. A més d’una creixent eficiència i capacitat en la producció de béns, cadascuna d’aquestes etapes comporta una intervenció i amplificació progressives del treball manual i, sobretot a partir de la tercera, intel·lectual, per part de màquines, fins al punt d’arribar en teoria a substituir completament el treball humà. A més de l’estricte vessant econòmic, les successives revolucions industrials tenen un impacte en aspectes fonamentals en la gestió de l’espai i el temps, l’estil de vida, l'ètica, l’ocupació i el treball o les formes de relació entre els individus.