A la darreria del 1904 i començament del 1905, mentre les derrotes dels exèrcits russos a mans dels japonesos minvaven la confiança popular en el tsar i en el règim tsarista, l’èxit de la vaga dels treballadors del petroli a Bakú (reducció de la jornada a 9 hores, etc. ) enfortia el moviment obrer i l’encoratjava a noves accions reivindicatives. Al començament de gener del 1905 es produí una vaga a la fàbrica Putilov de Peterburg, que ràpidament s’estengué per tota la ciutat. El diumenge 22 de gener (9 de gener, segons el calendari julià), una gran manifestació pacífica d’obrers, menestrals i estudiants de Peterburg, dirigida pel popa Georgij Gapon —probablement un agent provocador— intentà de lliurar al tsar Nicolau II un memorial en el qual es demanaven millores en les condicions de vida, llibertats democràtiques i la convocatòria d’una assemblea constituent. La manifestació fou dissolta amb brutalitat (“Diumenge roig” o “sagnant”) amb un saldo elevat de morts i ferits. Tot seguit, sovint espontàniament, esclataren vagues en nombrosos centres industrials (Peterburg, Odessa, Riga, Varsòvia, Lódź, Bakú, Ivanovo-Voznesensk, etc. ), que de vegades esdevingueren autèntics moviments revolucionaris; es produïren revoltes camperoles a Geòrgia i a la conca del Volga, un petit sector de l’exèrcit s’insurgí (rebel·lió del cuirassat Pot'omkin, juny-juliol del 1905) i s’assajaren noves formes d’organització i direcció, com els soviets o consells obrers. La imminència d’una vaga general forçà el tsar Nicolau II a prometre reformes i a anunciar la convocatòria d’una duma (manifest d’octubre); l’oposició, amb reticències, ho acceptà, llevat dels bolxevics, que donaren suport a les insurreccions dels mariners de Kronstadt i de l’esquadra de la mar Negra i a la revolta de Moscou, durament reprimides (novembre del 1905 — gener del 1906). Els fets del 1905 foren una seriosa advertència per a l’autocràcia tsarista i una valuosa experiència per als partits d’esquerra i per al moviment obrer, fins al punt d’ésser considerats com l’"assaig general” de la revolució del 1917.