La revolució sinòdica és una revolució aparent relativa a un observador situat a la superfície de la Terra, és a dir, que resulta de la composició dels moviments de l’astre considerat i de la Terra. Com més lentament es mou un planeta a la seva òrbita, més petita és la revolució sinòdica. Després d’una revolució sinòdica l’astre torna a presentar exactament la mateixa fase respecte a la Terra que al principi. El període de la revolució sinòdica de la Lluna constitueix el mes sinòdic o llunació.
f
Astronomia