El terme fou emprat per primera vegada l’any 1968 pel doctor Williams S.Gaud, director de l’Agència per al Desenvolupament Internacional (EUA). L’aspecte més positiu de la revolució verda és la seva contribució a la lluita contra la fam en països en desenvolupament. L’any 1970 s’atorgà el premi Nobel de la pau a Norman Bourlaug, director del programa de millora que permeté l’obtenció de varietats de blat d’alt rendiment. El potencial productiu d’aquestes varietats solament es manifesta si se'ls proporciona fertilitzants i aigua suficients. A més a més, sòl ésser necessari protegir els conreus contra plagues, malalties i males herbes. El primer antecedent de la revolució verda s’ha de buscar als EUA els anys 1930, quan els agricultors començaren a utilitzar varietats de blat de moro híbrides que donaven un rendiment dues o tres vegades superior al de les varietats tradicionals de pol·linització lliure. La revolució verda pròpiament dita s’inicià a Mèxic l’any 1943 quan el govern mexicà, amb l’ajut de la Fundació Rockefeller, inicià un programa de millora. L’encreuament de varietats de blat tradicionals amb una d’origen japonès (Norin 10) permeté obtenir varietats molt productives. El programa de millora anteriorment esmentat conduí cap a la creació del Centre Internacional de Millorament del Blat de Moro i del Blat (CIMMYT), un dels centres d’investigació agrària més reconeguts internacionalment.
f
Agronomia