Hom els troba abundosament en totes les cèl·lules vives —de l’ordre de 10 000 en Escherichia coli— i en els eucariotes, adherits a la superfície externa del reticle endoplasmàtic o ergastoplasma, però també lliures en el hialoplasma, aïllats o disposats en cadenetes de 5 a 40 ribosomes, formant els polisomes. Cada ribosoma és constituït per dues subunitats corpusculars diferents, fermament unides, cadascuna de les quals és formada per un compost proteic i per una cadena d’ARN ribosomal. Per la superfície de la subunitat més petita s’adhereix a l’ARN missatger, mentre que per la més gran pot adherir-se a l’ergastoplasma. Hom ha constatat la diferència de grandària entre els ribosomes dels eucariotes —que en la ultracentrifugació presenten un quocient de 80 svedvergs— i els dels procariotes —70 svedvergs—, com també la de les subunitats que els formen. Els ribosomes participen en la síntesi proteica llegint els ARN missatgers i, tot unint els aminoàcids que corresponen, van formant les cadenes proteiques. Aquesta funció no és possible en el cas que les dues subunitats siguin separades, o si els ribosomes, tot i sencers, resten aïllats sense formar part de cap polisoma. L’ARN ribosomal se sintetitza en una zona cromosòmica específica, anomenada en els eucariotes organitzador nucleolar.
m
Biologia