Segon fill del rei Joan I d’Anglaterra, el 1225 fou creat comte de Cornualla (confirmat el 1227) i de Poitou (nominal) pel seu germà Enric III.
Participà en l’intent de croada dels germans Montfort i comandà la petita tropa anglesa que arribà a Terra Santa (1240-42). El 1243 es casà en segones noces amb Sança de Provença. Fou regent d’Anglaterra (1253-54), en absència del seu germà. Es negà a acceptar la corona de Sicília que li oferí el papa Innocenci IV (1252-53), però acceptà la candidatura imperial (1256) i fou elegit rei dels Romans i coronat com a tal a Aquisgrà el 1257. Amb el suborn reeixí que la seva autoritat fos reconeguda al llarg del Rin i tornà a Anglaterra (1259). Tornat encara a Alemanya (1260, 1262-63 i 1268-69), veié la inutilitat dels seus esforços per ésser coronat emperador. En canvi, intervingué activament en la política anglesa gairebé sempre fent de mediador entre els grans senyors i el seu germà el rei.