Ricard I de Càpua

(?, ? — ?, 1078)

Príncep de Càpua (1059-78) i comte d’Aversa (1049-62).

Fill del comte normand d’Acerenza, Ascletí, de la família dels Drengot, succeí el comte d’Aversa, Germà, del qual era tutor. Expulsat de Càpua el darrer príncep longobard Landolf VI, també el succeí. El 1062 integrà el comtat d’Aversa al principat. En guerra amb els Estats Pontificis, acabà sotmetent-se al papa Gregori VII (1073).