Fill del gravador originari d’Albarrasí Pedro Navarrete Romero i germà del gravador Frederic Navarrete i Fos. Format a l’escola de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid. Pensionat a Roma dues vegades, la primera (~1860) amb una ajuda del ministeri de foment, hi pintà Caputxins al cor cantant les vespres, premiat amb una tercera medalla nacional el 1867, que li valgué especial fama com a pintor d’interiors i assumptes costumistes. Fou jurat a diverses Exposiciones Nacionales de Madrid. Guanyà una medalla d’or a l’Exposició Internacional de Viena del 1873. Fou condecorat amb les grans creus de Carles III i d’Isabel la Catòlica. Fou nomenat professor a l’escola de Llotja de Barcelona el 1892. La seva obra, menuda de format, colorista, es refereix en bona part a la història i el paisatge venecià, del qual estava profundament enamorat: Canal de Venècia, Venedors a la piazzetta de Venècia, Comiat al canal, Ciociara, El dux Francesco Foscari, El marquès de Belmar davant el senat de Venècia; les dues darreres teles, tot i pertànyer al gènere històric, són de proporcions reduïdes. Pintà a l’oli i a l’aquarel·la, tant sobre taula com sobre tela, i fou un sòlid dibuixant.