Ricard Vinyes i Ribas

(Barcelona, 1952)

Historiador.

Professor a la Universitat de Barcelona, els anys vuitanta, les seves investigacions es dirigiren vers l’estudi dels moviments socials en l’època contemporània fent treball de camp a la Dokumentazionem Zentrum de Viena i a la Fondazione Giangiacomo Feltrinelli de Milà. Col·laborador de diverses revistes especialitzades —com Recerques, Studi Storici, Estudios de Historia Social i Historia Social— i director del Centre d’Estudis Historiogràfics de la Universitat de Barcelona (1989-94), els darrers anys les seves investigacions s’han centrat en l’estudi de la repressió durant el franquisme.

Entre la seva producció historiogràfica sobresurten La Catalunya internacional. El frontpopulisme en l’exemple català (1983), La presència ignorada. La cultura comunista a Catalunya (1840-1931) (1989), El soldat de Pandora. Una biografia del segle XX (1998), Les ruptures de l’any 1939 (2000), Els nens perduts del franquisme (2002), Irredentas. Las presas políticas y sus hijos en las cárceles de Franco (2002), El daño y la memoria. Las prisiones de Maria Salvo (2004), El estado y la memoria. Gobiernos y ciudadanos ante los traumas de la historia (2009) i Asalto a la memoria. Impunidades y reconciliaciones, símbolos y éticas (2011). Ha dirigit també el projecte internacional Diccionario de la memoria colectiva (2018).

Comissari d’exposicions, l’any 2004 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura en la categoria de patrimoni cultural per l’exposició “Les presons de Franco”, realitzada conjuntament amb Manel Risques. Assessor de projectes culturals, ha presidit comissions redactores de projectes com el Memorial Democràtic (2005) i l’Instituto de la Memoria del govern basc (2012), ha estat comissionat dels Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona (2015-19) i és membre de la comissió d’experts per a la revisió futura del Valle de los Caídos (2011).