Estudià belles arts a l’Escola de Sant Carles de València i anà després a Madrid becat per la Diputació de València. El 1952 amplià estudis a París becat pel govern francès. Fou un dels fundadors, a Madrid, del grup de gravadors Estampa Popular, integrat també per Antonio Saura, Manuel Calvo, Agustín Ibarrola, Alejandro Mesa, José Duarte i José Ortega, des d’on posà en pràctica el que hom ha anomenat “realisme social”, corrent que es caracteritzà per un realisme expressionista i emocional que pretenia d’aconseguir una incitació sentimental i una implicació politicomoral en l’espectador. El grup fou desfet, com a conseqüència d’una crisi interna, el 1964, coincidint amb la creació d’Estampa Popular de València i Estampa Popular de Barcelona. A més de la pintura, es dedicà a la xilografia i l’aiguafort.