Féu les campanyes de Cuba, les Filipines i el Marroc. El 1917 reprimí la vaga d’Astúries. Nomenat alt comissari al Marroc (1922), ascendí a tinent general, a director de la guàrdia civil i a president del Consell Suprem de Guerra i Marina. Contrari a Primo de Rivera, es desafià amb el seu fill José Antonio. Presidí el consell de guerra contra el govern provisional republicà (març del 1931), que derivà en una pública manifestació contra la Dictadura i la monarquia. Amb la República fou president de la Creu Roja (1931) i intentà una actuació política esquerrana, refusada pels socialistes. Havia publicat diversos assaigs —Mi rebeldía (1904), Dinamismo espiritualista (1905), Morbo nacional (1906)— i deixà inèdita una Historia de Cataluña.