Llicenciat en ciències químiques (1950) per la Universitat de Salamanca, es doctorà a la Universitat Tècnica de Karlsruhe (Alemanya) i feu un màster en administració d’empreses (1957-58) a la Universitat de Georgetown (Washington). Exercí de professor de química a la Universitat Nacional de Colòmbia i a la Universitat Javeriana (1952-55).
Fou director del departament d’inversions en educació del Banc Mundial (1962-65), director de planificació educativa de la UNESCO (1964-68) i president del Centre Nacional d’Investigació per al Desenvolupament de l’Educació (1970-73). L’any 1990 fou elegit president del Club de Roma, càrrec que exercí fins l’any 2000. Entre d’altres, fou conseller del grup PRISA, membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències i vicepresident del patronat de la Fundación Santillana. És autor de nombroses publicacions i rebé el títol de doctor honoris causa de les universitats de Toronto (Canadà), Soka (Japó) i Interamericana (Puerto Rico).