Exercí la crítica a Acento cultural i Ínsula i s’ha destacat pels seus estudis sobre teatre contemporani (El teatro hoy, 1966; El teatro de Buero Vallejo, 1973 i, en col·laboració amb d’altres autors, La casa de Bernarda Alba y el teatro de García Lorca, 1985). La seva narrativa s’inicià en el context del realisme social per esdevenir, posteriorment, més fantàstica i imaginativa: La rebelión humana (1968), Figuraciones (1977), La pirámide de Khéops (1980), i Tiempos (1980).