Es llicencià el 1953 a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, i fins el 1963 treballà amb José Villagrán. Aquest any fundà el seu propi despatx a Ciutat de Mèxic, i el 1985 n'obrí una seu a Los Angeles. La influència de Luis Barragán és present en una obra que sintetitza elements moderns i tradicionals i que destaca per la presència del color, l’ús del mur com a element configurador i la voluntat d’integració en el paisatge.
Entre les seves realitzacions a Mèxic cal esmentar els hotels Camino Real de Ciutat de Mèxic (1968) i d’Itxapa (1981), la fàbrica Renault a Durango (1981), el Museu d’Art Contemporani de Monterrey (1991), el Papalote o Museu del Nen (1993), el Centro Nacional de las Artes (1994) i el conjunt Juárez i Plaça Juárez i la Torrre Tlatelolco (2005), aquests tres a Ciutat de Mèxic, i el museu interactiu Laberinto de las Ciencias y las Artes (2008) de San Luis Potosí.
El 1985 realitzà la seva primera obra als Estats Units, la Casa Montalbán a Hollywood, i posteriorment en féu d’altres, com la Biblioteca Central de San Antonio, Texas (1995). Destaquen també la catedral de Managua, Nicaragua (1993), The Tech Museum of Innovation a San José (Califòrnia), del 1998, el pavelló mexicà a l’Expo 2000 de Hannover, l’hotel Sheraton de Bilbao (2005) i la Casa Margarita (2009) de Guatemala.
Rebé nombrosos reconeixements: premi Nacional de les Arts del Govern mexicà (1991), les medalles d’or de la Unió Internacional d’Arquitectes (1999) i de l’American Institute of Architects (2000), l’Orde d’Isabel la Catòlica (2002) del Govern espanyol i el premi Imperial de l’Associació de les Arts del Japó (2011).