Inicialment periodista, oficial de l’armada, secretari i senador, abandonà la política per dedicar-se a les lletres. Fou director de la Biblioteca Nacional de Lima (1884-1912). És l’escriptor romàntic més representatiu del Perú; polifacètic, renovador i progressista, conreà tots els gèneres i destacà com a inventor de la tradición: meitat històrica, meitat ficció, to de sornegueria i referències constants al món americà. Poesías (1911), Tradiciones peruanas (1872-83), Ropa vieja (1889), Cachivaches (1890), Ropa apolillada (1891) i Tradiciones peruanas (1872-1918).