Fou inspector de l’Archivio di Stato di Napoli i inspector general dels arxius italians. Entre les seves nombroses publicacions, dedicades especialment a temes napolitans i italians del sud, es destaquen les relacionades amb la història catalana, sobretot les referents al Castel Nuovo i, entre altres, Storia dell’Università di Napoli nell’età aragonese (1924), Architettura e scultura catalana in Campania nel secolo XV (1930) i La biblioteca dei re aragonesi di Napoli (1955). Reconstruí els registres de la cancelleria angevina de Nàpols, que havien estat destruïts per bombardeigs en la Segona Guerra Mundial. Fou professor de la Universitat de Nàpols, membre de nombroses associacions científiques, entre les quals l’Institut d’Estudis Catalans, com a corresponent (1935), secretari de l’Accademia Pontaniana i president de l’Accademia di Archeologia, Lettere e Belle Arti i del Consell Internacional d’Arxius.