Fill d’un oficial de l’exèrcit, a vuit anys anà a la Gran Bretanya amb la seva família. Estudià biologia al Balliol College d’Oxford, on es graduà el 1962 i tingué com a mestre Nikolaas Tinbergen , el qual exercí una gran influència sobre el seu pensament. Doctorat el 1966, s’especialitzà en etologia. Del 1967 al 1969 fou professor adjunt a la Universitat de Berkeley (Califòrnia, EUA). Des del 1970 exerceix la docència a la Universitat d’Oxford, on del 1995 al 2008 fou Simonyi Professor for the Public Understanding of Science, càtedra dedicada especialment a la divulgació de la ciència. Ha publicat nombrosos llibres i articles en els quals s’ha mostrat com un dels exponents més destacats del neodarwinisme , tot combinant la teoria de la selecció natural amb la moderna genètica des d’una perspectiva pròpia. El 1976 publicà The Selfish Gene (‘El gen egoista’), llibre del qual deriven moltes de les seves aportacions posteriors. Hi sosté que la unitat en l’evolució dels organismes no és l’espècie ni tan sols l’individu, sinó el gen . Les modificacions genètiques, en interactuar amb el medi per adaptar-s’hi, donen lloc a la variabilitat entre espècies i individus de manera automàtica a partir de la replicació d’uns gens en detriment d’uns altres, que són inviables. Posteriorment, ha desenvolupat aquests conceptes, entre altres obres, a The Extended Phenotype (1982), The Blind Watchmaker (1986), River out of Eden (1995), Climbing Mount Improbable (1996), The Ancestor's Tale (2004) i The Greatest Show on Earth: The Evidence for Evolution (2009). Paral·lelament, ha traslladat la idea del gen egoista a l’evolució cultural a través del discutit concepte de mem (unitat ideacional que competiria amb d’altres en l’evolució de les societats humanes). A més, amb la publicació d' Unweaving the Rainbow (1998), en què replanteja les relacions entre la ciència i les arts suscitada per reaccions a les seves teories biològiques, inicià una activitat polemista que continuà amb A Devil’s Chaplain (2003), en què atacava la pseudociència, el creacionisme, el disseny intel·ligent i altres explicacions de la diversitat biològica basades en les creences religioses, i The God Delusion (2006), en què dóna raó del seu ateisme (especialment amb relació a l’existència d’un déu personal), rebutja la suposada vinculació entre moralitat i religió i exposa els efectes segons el seu parer perniciosos de les creences religioses en la humanitat. Amb la finalitat de difondre el pensament científic racional i areligiós el 2006 establí la Richard Dawkins Foundation for Reason and Science. Des del 2001 és membre de la Royal Society. Entre altres distincions, ha rebut el premi Michael Faraday (1990), el Premi Internacional Cosmos (1997), el premi Kistler (2001) i la Medalla de la Presidència de la República Italiana (2001). El 2009 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de València.
Richard Dawkins
© RichardDawkins.net/Mike Cornwell
Nom amb el qual és conegut el biòleg britànic Clinton Richard Dawkins.