Advocat, fou diputat republicà per Califòrnia el 1946, i col·laborà en la campanya anticomunista del senador McCarthy. Senador el 1950, assolí la vicepresidència (1953-61) en l’administració de D. Eisenhower.
Derrotat pel demòcrata John Kennedy en les eleccions presidencials del 1960, el 1968 fou elegit president, i novament el 1972. En política exterior, assessorat per H. Kissinger (secretari d’estat des del 1973), intensificà la guerra al Vietnam i atacà secretament Cambodja en 1969-70, però l’opinió pública interna i mundial i la impossibilitat d’una victòria clara l’obligaren a retirar les forces nord-americanes del Vietnam (1973). El 1972 restablí les relacions amb la Xina Popular i signà amb l’URSS els acords SALT I sobre desarmament nuclear. En política interior, tot i ser un declarat partidari de la no-intervenció en l’economia, la persistència de la inflació l’obligà des del 1971 a prendre mesures de control sobre els preus i els salaris i a devaluar el dòlar. Socialment, la seva gestió fou marcadament conservadora.
Primer president nord-americà dimissionari arran de l’afer Watergate (1974), publicà The Memoirs of Richard Nixon (1978) i diversos estudis sobre política exterior.