Graduat (1970) i doctorat (1974) per la Universitat de Rochester, on fou professor assistent fins el 1978, any que s’incorporà a la Universitat de Cornell, el 1995 passà a la Universitat de Chicago. Un dels principals exponents de l’anomenada economia del comportament, la seva contribució contradiu un dels postulats fonamentals dels economistes clàssics, segons el qual els éssers humans són totalment racionals quan prenen decisions econòmiques. A través de nombrosos exemples, els seus estudis mostren el gran pes de la irracionalitat en la presa de decisions, i fins i tot n’ha identificat patrons (per exemple, l’augment de la despesa en benzina dels consumidors quan baixa de preu), i és un obert partidari de la intervenció pública per tal de corregir-les o canalitzar-les i influir en l’evolució general de l’economia.
Fou conseller econòmic del primer ministre britànic David Cameron i del president dels Estats Units Barack Obama durant els respectius mandats. Autor d’un gran nombre d’articles, també ha publicat els llibres The Winner’s Curse: Paradoxes and Anomalies of Economic Life (1992), Misbehaving: The Making of Behavioral Economics (1994), Nudge: Improving Decisions About Health, Wealth, and Happiness (2008, en col·laboració amb Cass Sunstein) i Quasi Rational Economics (2015).