Richard von Weizsäcker

(Stuttgart, 15 d’abril de 1920 — Berlín, 31 de gener de 2015)

Polític alemany.

Fill del secretari d’estat del ministeri d’afers estrangers del Tercer Reich i germà de Carl Friedrich von Weizsäcker, estudià història i filosofia a Oxford i Grenoble, i en 1938-45 combaté en la Segona Guerra Mundial amb l’exèrcit nazi. Posteriorment estudià dret a la Universitat de Göttingen, on es llicencià el 1953, i col·laborà en la defensa del seu pare durant el procés de Nuremberg (1948). Treballà com a directiu en la indústria (1950-67) i presidí el Congrés de l’Església Evangèlica (1964-70).

Membre de la CDU des del 1954, fou diputat al Bundestag (1969-81), alcalde governador del Berlín occidental (1981-84) i president de la RFA (1984-94, reelegit el 1989), càrrec en el qual destacà pel seu tarannà íntegre i conciliador, especialment en instar els alemanys a afrontar les responsabilitats del règim nazi, i pel fet d’ésser el primer cap d’estat alemany que visità Israel (1985) i Polònia (1990) després de la dissolució de la RDA. Fou també una figura cabdal en ocasió de la caiguda del mur de Berlín i del restabliment de l’Alemanya reunificada, de la qual esdevingué el primer president.

Rebé, entre d’altres, el premi Heinrich Heine de la ciutat de Düsseldorff (1983), el premi Nansen de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (1992), les Grans Creus del mèrit de Polònia (1994) i Hongria (1995), el Premi Internacional Catalunya (1995, conjuntament amb Václav Havel), el premi de les quatre llibertats de l’Institut Roosevelt (2008), el premi a l’entesa i a la tolerància del Museu Jueu de Berlín (2012) i el Premi Internacional Mendelssohn (2013).