Pertany a un grup que presenta formes de bacils i de cocs. Es tenyeixen bé amb colorants bàsics i són gramnegatius. Per la reacció de Feulgen s’evidencien cossos de cromatina que contenen ADN i ARN. Tenen una paret cel·lular que conté àcid muràmic —i, en certes espècies, una membrana lipoica interior—, sensible al lisozim. En micrografies electròniques de talls ultrafins hom hi reconeix la paret i la membrana cel·lulars i una regió nuclear. Es multipliquen per una divisió transversal. Al laboratori, hom les cultiva en el sac vitel·lí de l’embrió de pollastre, puix que el cultiu in vitro presenta força inconvenients pel fet que les rickèttsies són molt sensibles a la calor i a la dessecació i fàcilment perden els constituents intracel·lulars. Per a la infecció cal que la cèl·lula hoste sigui metabòlicament activa. Un cop el paràsit és dins, comença a reproduir-se ininterrompudament fins que el citoplasma de l’hoste és ben ple de rickèttsies, les quals fan esclatar la membrana i s’escampen pel líquid intercel·lular. El metabolisme energètic és basat en l’oxidació de l’àcid glutàmic. Les rickèttsies obtenen de l’hoste la major part de matèries necessàries per a la nutrició, i només en sintetitzen una petita part. Són sensibles als antibiòtics antibacterians. Entre altres malalties, causen el tifus exantemàtic, la febre Q, la de les muntanyes Rocalloses i la fluvial japonesa. Les rickèttsies reben el nom en honor de Howard T.Ricketts (1871-1910), que descobrí la causa de la febre de les muntanyes Rocalloses i morí colpit pel tifus exantemàtic produït per Rickettsia prowazekii.
f
Biologia