riera de Merlès

riu Adest (ant.)

La riera de Merlès, prop del veinat de les Heures, al terme de la Quar

© Fototeca.cat

Afluent per l’esquerra del Llobregat.

Es forma per la unió, prop del molí de Morata (Palmerola), al Ripollès, de diversos barrancs que davallen dels rasos de Tubau (1 543 m alt.), als termes de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja. Corre engorjat, als límits del Berguedà, fins a prop de la Quar; s’obre a l’altiplà del Lluçanès, que travessa de N a S fins a Santa Maria de Merlès, on s’encaixa fins a uns 200 m de profunditat a l’indret de la seva confluència amb la riera de la Pinya. Desguassa al límit dels termes de Puig-reig i Gaià, aigua avall de la colònia Riera. Té una conca vessant de 173 km2 amb una pluviositat mitjana de 880 mm; el cabal és estimat en uns 0,90 m3/s. Té un règim pluvionival semblant al de l’alt Llobregat. Darrerament, hom ha estudiat la possibilitat d’utilitzar la seva vall per a emmagatzemar aigües del Llobregat i col·laborar a la seva regulació. La vall de Merlès, que les comunicacions modernes no han ajudat a mantenir cohesionada, és una zona de transició entre el Lluçanès i el Berguedà pròpiament dit, el despoblament de la qual s’ha accentuat els darrers decennis. Ha estat històricament un límit de comtats (Berga-Cerdanya i Osona-Barcelona), bisbats (Urgell —després Solsona— i Vic), vegueries (sotsvegueria de Berga, a la dreta, i vegueria de Camprodon, sotsvegueria de Lluçanès i vegueria de Manresa, a l’esquerra).